En
castellà: sabina negral o sabina suave.
La
savina comuna, savina negra o savina marítima és una arbre o arbust
del gènere Juniperus. És originària de la mediterrània,
encara que també es troba a Madeira, les Illes Canàries i l'oest
d'Aràbia.
És
una planta molt resistent al fred, a la calor, a la sequera (suporta
menys de 300 mm anuals) i als sòls pobres o lleugerament salins; per
això es troba des del nivell del mar fins als 1400 m.s.n.m. S'hi pot
observar a les dunes costaneres, en els sòls volcànics, en els sòls
àcids, en els calcaris, a les escletxes de les roques i en els
penya-segats. El nom específic, phoenicea, significa roig,
encarnat, segurament en referència al color dels fruits.
Pot
arribar a ser un arbre de fins a 8 m d'alçada, però normalment
apareix amb port arbustiu de fins a 2 m. El tronc és tortuós, amb
formes capritxoses, i la seua capçada, en les zones litorals, és
deformada per l'acció del vent.
Les
fulles juvenils són aciculars i les adultes imbricades, semblants a
les fulles d'un xiprer. Normalment és un arbre monoic, però alguns
exemplars són dioics (plantes masculines i femenines separades). Les
flors masculines dispersen el pol·len al principi de la primavera i
les flors femenines es transformen en un gàlbul de color verd al
principi. Quan madura es torna de color marró vermellós i llustrós,
amb una mitjana de 3 a 8 llavors.
La
dispersió de les llavors, té lloc gràcies a la presència
d'animals com les raboses o els tords, els quals s'alimenten dels
seus fruits (Endozoocoria).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada